Puig i Cadafalch, polifacètic per antonomàsia

Puig y Cadafalch

Al final del segle XIX, l’escola catalana d’arquitectura va rebutjar la tradició clàssica per reivindicar la modernitat del gòtic, l’estil de les grans catedrals. Josep Puig i Cadafalch el va prendre com a model per construir luxoses residències (el Palau del Baró de Quadras), cases d’habitatges i edificis industrials.

Biografia de l’arquitecte Puig i Cadafalch

Arquitecte Puig i Cadafalch

Arquitecte, historiador de l’art, polític i arqueòleg, Josep Puig i Cadafalch va ser un personatge polifacètic. Nascut a Mataró el 1867 va tenir una trajectòria que va impregnar culturalment i políticament la història de Catalunya entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX: entre el modernisme i el noucentisme.

A part de la seva faceta d’arquitecte, Puig i Cadafalch es va especialitzar en l’estudi de l’art romànic català i europeu, matèria sobre la qual va publicar nombroses obres, i va impartir classes en escoles i universitats d’Europa i Amèrica del Nord.

Puig i Cadafalch va ser també un destacat polític catalanista alineat amb el conservadorisme de la Lliga Regionalista i des d’aquestes posicions va tenir altres responsabilitats de govern.

Obres de l’arquitecte

Obres a Barcelona

  • Casa Amatller (1898-1900). D’estil eclèctic, influït per l’arquitectura flamenca, acull un Centre del Modernisme.
  • Casa Tarrades – La Casa de les Punxes (1905). Un dels edificis més espectaculars de l’Eixample, evocador del passat medieval.
  • Fàbrica Casaramona (1911). Un edifici industrial de naus amples i lluminoses. Actualment és el centre cultural CaixaForum.

D’altres edificis de Puig i Cadafalch a Barcelona són: el Palau Macaya, al passeig de Sant Joan; el Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal (actualment Casa Àsia) i el cafè Els Quatre Gats, a la Casa Martí, a prop de la plaça de Catalunya.

Obres a altres ubicacions
  • A la Costa del Maresme. Puig i Cadafalch va construir diversos edificis a Argentona (la residència familiar de Can Garí) i a Mataró (Casa Coll i Regàs, actual Fundació Caixa Laietana), Can Sisternes, La Beneficència, el Saló de Sessions de l’Ajuntament, Casa Parera i el mercat del Rengle), units per una ruta turística.
  • Caves Codorniu (1906), a Sant Sadurní d’Anoia (Costa del Garraf), amb la sala de recepció, les bodegues i el porxo de les preses.
Bellesa útil

El modernisme va comportar una revolució en el camp de les arts decoratives. Entre els artistes més destacats d’aquest moviment hi ha l’ebenista i dissenyador de mobles Gaspar Homar i el joier Lluís Masriera. L’obra de Gaspar Homar es pot contemplar a la Casa Navàs de Reus, i a les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es conserva el conjunt de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner del passeig de Gràcia. Les joies de Lluís Masriera són al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.